Psicologia infantil. Problemes de conducta.

A què anomenem problema de conducta o comportament?

 

Els problemes de comportament en adolescents fan referència a conductes rebels, conflictives i mal vistes per la societat que, igual que en els infants, són ocres, mesurables i modificables, Però un fill adolescent no té per què ser sinònim de fill conflictiu i rebel.

 

Quines són les característiques d'un trastorn de conducta?

 

Els infants o adolescents amb trastorns de conducta tenen comportaments de desafiament a les figures d' autoritat, enfrontaments amb els adults o amb els iguals, episodis d' agressivitat física o verbal. Solen perdre la calma fàcilment, es molesten o enfaden per qualsevol cosa. Són molt discutidors, molesten els altres. No accepten normes ni el no per resposta.

En el pitjor dels casos, es poden veure involucrats freqüentment en baralles -sovint les inicien ells mateixos- o tenir un comportament agressiu o assetjador cap a d'altres. Poden atemptar contra les propietats dels altres a causa d'un comportament destructiu o per robatoris.

 

¿Davant de quines actituds s'han d'alertar els pares?

 

Si els pares observen que els seus fills tendeixen a enfrontar-se als companys ocasionant conflictes o s'enfronten als professors, estan furanys o de mal humor amb freqüència, tenen respostes desafiants o intenten incomplir les normes establertes al col·legi o a casa, s'haurien d'alertar sobre la possibilitat que el seu fill presenti un problema de conducta que hagi de ser avaluat i tractat adequadament.

 

És fonamental el compromís familiar?

 

És fonamental en la detecció dels problemes, en la coordinació de l' ajut que necessités el seu fill, com parlar amb els professors i recollir la informació que aquests els puguin proporcionar, buscar ajuda de professionals especialistes, i en el seguiment posterior. Els pares també necessitaran ajuda i assessorament per poder actuar de la forma més adequada en cada moment.

 

A quines edats es poden detectar?

 

Es pot detectar un trastorn de conducta des de la primera infància, encara que el tractament pugui ser diferent a cada edat. L'edat més crítica en l'adolescència se situa entre els 13-17 anys