Uno de las alteraciones más comunes por los que los alumnos de infantil y primaria acuden a terapia de logopedia es debido a TSH (Trastorno de los sonidos del habla).

El TSH se define como un trastorno de articulación donde los niños no pronuncian correctamente palabras de acuerdo a su edad cronológica.

En alguns casos aquestes dificultats es deuen a un mal funcionament dels òrgans que intervenen en la parla, sobretot per posicions incorrectes de llavis o llengua, mala respiració, escassa mobilitat de llavis, llengua, paladar...

Si aquests patrons articulatoris persisteixen poden arribar a automatitzar-se i, per tant, ser més difícils de corregir. Per això, és molt important una intervenció primerenca.

Per al logopeda, el retard del llenguatge es defineix com un desfasament significatiu (pel que fa al que cal esperar d'un nen de la seva mateixa edat cronològica) en l'aparició o començament del llenguatge expressiu que no es deu a un factor neurològic, alteració o dèficit en l'audició o a un trastorn generalitzat del desenvolupament.

Es pot presentar també un desfasament en la comprensió, tot i que se sol donar en menor mesura. Són capaços de produir sons i grups de sons, però no aconsegueixen ordenar-los ni diferenciar-los dins de les paraules.

Trets significatius que ens poden fer sospitar que el nostre fill presenta un retard del llenguatge són:

• Dificultats en el desenvolupament del llenguatge a nivell fonològic, semàntic i morfosintàctic.
• Alteracions en el llenguatge funcional.
• Dificultat en els aprenentatges i àrea escolar.
• Alteració de la comprensió.
• Alteració de la intenció comunicativa.

El logopeda infantil, identifica la dislèxia com un trastorn de l' aprenentatge de la lectoescriptura i l' origen de la qual sembla derivar d' una alteració del neurodesenvolupament. Tenen dificultats denominar lletres i per analitzar o classificar els sons.

A més, la lectura es caracteritza per les omissions, substitucions, distorsions, inversions o addiccions, lentitud, vacil·lacions, problemes de seguiment visual i dèficit en la comprensió. Posen tant d' esforç en les tasques de lectoescriptura que tendeix a fatigar-se, a perdre la concentració, a distreure' s i a rebutjar aquest tipus de tasques.

A més solen venir acompanyats de problemes de compressió, de memòria a curt termini, d'accés al lèxic, confusió entre la dreta i l'esquerra, dificultats en les nocions espaciotemporals...

La deglució atípica és un dels hàbits que més deformen la boca i dels que més apareixen a la població infantil. Es pot manifestar amb interposició labial i lingual.

La deformitat dental i facial en la majoria dels casos, no es deu a processos patològics, sinó a una distorsió del desenvolupament normal. Generalment són el resultat d' una interacció entre diversos factors. 

Els hàbits són patrons de contracció muscular de naturalesa complexa que s' aprenen i que en repetir-se arriben a convertir-se en inconscients.

Poden ser beneficiosos quan serveixen com a estímul per al creixement normal de la boca com per exemple una adequada masticació o perjudicials quan interfereixen en el creixement facial de manera regular produint anomalies dentals.

Entre aquests casos podem citar la succió de qualsevol dels dits, la succió del xumet d' una manera prolongada, la interposició de la llengua en repòs i en deglució i la respiració bucal.

La deglució atípica, es caracteritza per:

• A l' inici de la fase deglutòria la llengua se situa entre els incisius, contactant amb el llavi inferior.
• Durant la deglució hi ha un avançament de la llengua amb la mandíbula oberta.
• Quan hi ha una gran obertura entre maxil·lars, el llavi inferior intervé també en la deglució, col·locant-se entre els incisius superiors i inferiors per poder tancar la cavitat bucal per la part anterior, unit a una contracció del múscul del mentó.
• Després d'això es crea el moviment de deglució amb un moviment forçat del llavi inferior.

Diferents circumstàncies en el sistema nerviós poden causar alteracions en la fluïdesa de la parla.

Tartamudesa

La tartamudesa adquirida s'inicia a partir d'una lesió o malaltia cerebral en una persona que abans tenia una parla fluida normal.

La tartamudesa psicògena s'inicia en l'adult, sense causa neurològica, amb escassa repercussió emocional. Resulta un trastorn molt poc freqüent, la causa del qual la constitueix un episodi estressant.

La disfèmia

La disfèmia s' inicia en la infància, normalment entre els 2 i els 4 anys d' edat.

Coincideix quan el nen passa de fer servir expressions d' una sola paraula a combinar diverses paraules formant les primeres frases.

Els casos de nens amb retard evolutiu del llenguatge o amb Síndrome de Down, la tartamudesa s' inicia més tard.

Quina és la característica més crida l'atenció?

La dificultat d' articular una paraula, majoritàriament a l' inici de la frase.

Dóna lloc a repeticions de part de la síl·laba, prolongacions silencioses o sonores de sons).

La persona, sap el que vol dir i com es diu, amb augment de la tensió muscular i conductes d'esforç per parlar.

Quan el trastorn persisteix durant més de dos anys a partir de l'inici, es torna crònic.

Habitualment, el tractament de logopèdia es combina amb la teràpia de psicològica, utilitzant diversos procediments:

• Ensenyament de la mecànica de la parla.
• Observació de la conducta en parlar.
• Tècniques de fluïdesa.
• Tècniques de relaxació muscular i control vocal.
• Tècniques de correcció de la tartamudesa.
• Entrenament en habilitats socials.
• Psicoteràpia de modificació conductual i d' actituds, i de reducció de l' ansietat relacionada amb la parla i de les reaccions de defensa.
• Modificació de l' entorn del pacient per eliminar els condicionants que agreugen o mantenen la tartamudesa.

L'Afàsia, és un trastorn causat per lesions a les regions del cervell que controlen el llenguatge. Pot alterar o dificultar la lectura, l' escriptura i el llenguatge expressiu.

Les causes que el provoquen generalment són vessament, tumors cerebrals, les infeccions, les lesions i la demència.

La gravetat i el tipus d'alteracions que presenti la persona afectada, dependran de la part del cervell que va patir el dany i de la magnitud del mateix.

Existeixen quatre tipus principals:

• Expressiva: el pacient sap el que vol dir, però té dificultat per dir-ho o escriure'l.
• Receptiva: s' escolta la veu o pot llegir un imprès, però no li troba sentit al que llegeix o escolta.
• Anòmica: té dificultat per usar les paraules correctes per descriure objectes, els llocs o els esdeveniments.
• Global: el pacient no pot parlar, entendre el que se li diu, llegir o escriure.

La majoria necessita teràpia del llenguatge al més aviat possible.

Moltes persones presenten problemes de veu com l' absència absoluta de veu o canvis en la veu en una època determinada de l' any. Aquestes alteracions són causades per diversos motius. El tractament depèn de la causa del trastorn, però sempre comprèn teràpia de veu en mans d' un logopeda o professional qualificat.

La laringe està formada per cartílag, múscul i membranes mucoses ubicades a la part superior de la tràquea i la base de la llengua. El so es crea quan les cordes vocals vibren. Aquesta vibració prové de l' aire que es mou a la laringe. Si les cordes vocals s'inflamen, desenvolupen creixements o es paralitzen, no poden funcionar correctament i pots desenvolupar un trastorn de la veu. Alguns trastorns comuns de la veu són:

• Trastorns neurològics de la veu.
• Laringitis.
• Pòlips, nòduls o quists a les cordes vocals.
• Debilitat o paràlisi en una o en ambdues cordes vocals.
• Lesions canceroses.

Hi ha factors de risc a tenir en compte a l'hora de patir una alteració de la veu. Molts d'ells podem controlar-los i cuidar-nos millor la gola i com a conseqüència la veu. Aquests factors són per exemple el consum de begudes alcohòliques o amb cafeïna, les al·lèrgies, el consum de tabac, el reflux gastroesofàgic, utilització inadequada de la veu durant un període prolongat en el temps, els refredats, l'escàs consum d'aigua, l'envelliment i els trastorns neurològics.

Els nens amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) presenten dèficit marcats en l'adquisició del llenguatge.

Quins signes presenten?

Dificultats en la comprensió i/o producció en els aspectes semàntic, fonològic, sintàctic, morfològic i pragmàtic
Conducta verbal inadequada

Com s'avalua?

Mitjançant l'ús de proves estandarditzades del llenguatge, intel·ligència i funcionament cognitiu general. Competències comunicatives, detecció o avaluació auditiva i dades d' avaluació mèdiques per descartar alteracions orgàniques o problemes d' audició.

Com es treballa?

Realitzem la intervenció en nens amb TEL des d'un punt de vista multidisciplinari. Considerem les habilitats cognitives no verbals i el nivell de funcionament cognitiu.

Les sessions es realitzaran individualment, basades en la naturalesa de les necessitats específiques de l' infant i el seu estil d' aprenentatge.

Que tenen els nens amb TEA (Asperger i Autisme).

• Presenten trastorns caracteritzats per alteracions conductuals específiques
• Deteriorament qualitatiu del desenvolupament cognitiu, de les habilitats de la comunicació i de la interacció social.

Es desenvolupen en els primers anys de vida i solen estar associats a retard maduratiu en ambdues línies.

Seguint els criteris del DSM-V realitzem un diagnòstic clínic basat en les alteracions de la interacció social, els problemes de comunicació social i la presència d' un repertori restringit d' activitats i interessos.

El tractament serà individualitzat, intens i continu amb resultats a llarg termini, adaptat als nivells de funcionament, habilitats i potencial de l' infant.

Inclourà la col·laboració de la família, escola o centre.

Les persones ens comuniquem, principalment, mitjançant paraules, però aquesta no és l'única manera que tenim de fer-ho. La comunicació en l' infant s' inicia amb els gestos, les vocalitzacions i finalment la parla, la qual engloba la capacitat de dominar totes les possibilitats anteriors.

Hi ha persones que mai arriben a aconseguir un domini suficient del llenguatge com per fer-se entendre. Són persones de qualsevol edat per als quals hem de trobar, la millor manera possible en què es puguin expressar i comunicar a través d' aquelles capacitats que els puguin ser més útils.

Els Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació (SAAC) són part de la comunicació i el llenguatge que estudia i organitza aquests elements citats anteriorment amb els quals les persones arriben a ser capaces de comunicar-se.

La comunicació alternativa i augmentativa (CAA) es defineix com un conjunt estructurat de codis no vocals, necessitats o no de suport físic, els quals, serveixen per dur a terme actes de comunicació (funcional, espontània i generalitzable) per si sols, o en conjunció amb codis vocals, o com a suport parcial als mateixos".