Fisioteràpia Infantil

La fisioteràpia infantil és una disciplina especialitzada en el tractament i cura de nens amb alteracions en el desenvolupament o trastorns en el moviment. S'enfoca en àrees com la sensorimotora, del llenguatge, cognitiva i socioafectiva, i requereix un treball multidisciplinari. Aborda malalties neuromusculars, neurològiques, musculoesquelètiques, respiratòries i genètiques. Els pares també són inclosos en el procés de tractament i se'ls brinda formació per continuar els exercicis a casa. S'utilitza el joc com a eina terapèutica i es fa una valoració prèvia del desenvolupament motor per establir un programa individualitzat de tractament. La fisioteràpia pediàtrica es realitza en diferents entorns, com ara centres de rehabilitació, hospitals, centres de desenvolupament infantil, escoles i clíniques privades.

Concepte i abast de la fisioteràpia infantil

La fisioteràpia infantil s'emmarca dins de la disciplina especialitzada en el tractament i cura de nadons, nens i adolescents que presenten alteracions en el desenvolupament o trastorns en el moviment. El seu enfocament abasta diferents àrees com la sensorimotora, del llenguatge, cognitiva i socioafectiva, buscant millorar la qualitat de vida i promoure l'autonomia dels més petits.

Desenvolupament motor i habilitats motores en nens

El desenvolupament motor en els nens és crucial per al creixement i l'adquisició d'habilitats motores fonamentals. En aquesta etapa, els nens experimenten un avenç progressiu en les seves capacitats motrius, com ara gatejar, caminar, córrer, saltar i manipular objectes. La fisioteràpia infantil se centra a avaluar i estimular el desenvolupament motor a cada etapa, adaptant els tractaments a les necessitats individuals de cada nen.

Importància de la fisioteràpia pediàtrica en el tractament de trastorns infantils

La fisioteràpia pediàtrica té un paper fonamental en el tractament de trastorns infantils. Aquests trastorns poden manifestar-se en diferents àrees, com les neuromusculars, neurològiques, musculoesquelètiques, respiratòries i genètiques. A través de l'aplicació de tècniques terapèutiques específiques, la fisioteràpia pediàtrica contribueix a millorar la funció motora, disminuir el dolor i potenciar la independència dels infants a les seves activitats diàries.

Enfocament multidisciplinari a la fisioteràpia infantil

La fisioteràpia infantil requereix un enfocament multidisciplinari, involucrant diversos professionals de la salut, com ara metges, psicòlegs, terapeutes ocupacionals, logopedes i fisioterapeutes. Aquesta col·laboració interdisciplinària permet avaluar de manera integral les necessitats del nen i dissenyar un programa de tractament personalitzat. Cada professional aporta coneixement i experiència per abordar de manera global els aspectes físics, cognitius, emocionals i socials del desenvolupament infantil.

Principals malalties i trastorns tractats en fisioteràpia infantil

La fisioteràpia infantil aborda diverses malalties i trastorns que afecten el desenvolupament motor i el benestar dels nens. A continuació, es detallen algunes de les principals condicions tractades en aquest àmbit:

Neuromusculars i neurològiques

• Paràlisi cerebral: La fisioteràpia ajuda a millorar la mobilitat, lequilibri i la coordinació dels nens amb paràlisi cerebral, mitjançant exercicis específics i teràpies adaptades a cada cas.
• Lesions medul·lars: Es treballa a recuperar el moviment i la funció muscular dels nens que han patit lesions medul·lars, mitjançant tècniques de rehabilitació i enfortiment muscular.
• Malalties neuromusculars: La fisioteràpia juga un paper fonamental en el maneig de malalties com la distròfia muscular o l'atròfia muscular espinal, afavorint la mobilitat i mitigant els símptomes associats.

Musculoesquelètiques i congènites

• Malformacions congènites: La fisioteràpia pediàtrica intervé en el tractament de malformacions com el peu zambo o la displàsia de maluc, ajudant a millorar la mobilitat i corregint deformitats.
• Lesions ortopèdiques: Es treballa en la rehabilitació de lesions com ara fractures, esquinços o luxacions, mitjançant teràpies d'enfortiment, estiraments i tècniques d'alliberament miofascial.
• Escoliosi i altres alteracions de la columna vertebral: La fisioteràpia se centra a millorar la postura, enfortir la musculatura implicada i prevenir la progressió d'aquestes alteracions.

Respiratòries i genètiques

• Malalties respiratòries: La fisioteràpia respiratòria infantil ajuda a millorar la funció pulmonar i eliminar secrecions en casos d'asma, bronquiolitis o fibrosi quística, mitjançant tècniques de drenatge postural i exercicis respiratoris.
• Trastorns genètics: En l'abordatge de malalties genètiques com la síndrome de Down o la síndrome de Rett, la fisioteràpia se centra a estimular el desenvolupament motor, potenciar la independència i millorar la qualitat de vida dels nens.

Intervenció de la família en el tractament de fisioteràpia infantil

La intervenció de la família té un paper fonamental en el procés de tractament de fisioteràpia infantil. Els pares tenen un rol actiu en el desenvolupament dels seus fills, treballant en estreta col·laboració amb els especialistes per fomentar un ambient propici per al desenvolupament motor i benestar.

Participació activa dels pares en el desenvolupament dels fills

Els pares són els principals cuidadors i agents de canvi a la vida diària dels seus fills. La seva participació activa en el tractament de la fisioteràpia infantil és essencial per fomentar el desenvolupament motor i millorar la qualitat de vida dels nens. En col·laboració amb els especialistes, els pares aprenen tècniques i estratègies per estimular el moviment i promoure habilitats motores a la llar.

A més de seguir les pautes i recomanacions proporcionades pels fisioterapeutes, els pares també poden fer activitats adaptades a les necessitats i capacitats dels seus fills. Aquestes activitats poden incloure jocs interactius, exercicis d'enfortiment muscular, activitats d'equilibri i de coordinació, entre d'altres.

Avaluació i anàlisi a la fisioteràpia pediàtrica

L'avaluació i l'anàlisi a la fisioteràpia pediàtrica és fonamental per establir un pla de tractament personalitzat per a cada nen. A través de diferents tècniques i eines, s'avalua el desenvolupament motor i altres àrees rellevants que permeten identificar les necessitats i les potencialitats del pacient.

Valoració del desenvolupament motor i altres àrees rellevants

La valoració del desenvolupament motor és una part essencial de l'avaluació dels nens que requereixen fisioteràpia pediàtrica. S‟avalua la motricitat gruixuda i fina, la coordinació, l‟equilibri, la postura i altres aspectes relacionats amb el moviment. També es tenen en compte aspectes cognitius, emocionals i socioafectius que influeixen en el desenvolupament global del nen.

Per dur a terme la valoració, es fan servir diferents proves i escales estandarditzades que permeten obtenir informació objectiva sobre el nivell de desenvolupament i les possibles dificultats presents. Aquestes valoracions es realitzen de forma individualitzada adequant-se a l'edat, les habilitats i les necessitats específiques de cada nen.

Ús del joc com a eina en l'avaluació

El joc es converteix en una eina valuosa en l'avaluació de la fisioteràpia infantil. A través del joc, s'observen les habilitats de planificació, coordinació, equilibri, força muscular i altres destreses motores fonamentals al desenvolupament infantil.

A més, el joc permet establir una connexió emocional i de confiança entre el fisioterapeuta i el nen, creant un ambient segur i divertit per fer l'avaluació. S'utilitzen jocs creatius, circuits motrius i activitats lúdiques adequades a l'edat i capacitat del nen, cosa que facilita l'observació i el registre del seu exercici motor.

La utilització del joc com a eina en l'avaluació proporciona una visió integral del desenvolupament motor del nen, permetent identificar fortaleses i debilitats, i establir objectius i estratègies terapèutiques per millorar-ne el desenvolupament i el benestar.

• Proves i escales estandarditzades en la valoració del desenvolupament motor.
• Observació d'habilitats de joc i destreses motores mitjançant activitats lúdiques
• Creació d´un ambient segur i divertit per al nen durant l´avaluació.
• Registre i anàlisi de desenvolupament motor i fortaleses/limitacions observades

Tècniques i estratègies terapèutiques en fisioteràpia infantil

La fisioteràpia infantil utilitza diverses tècniques i estratègies terapèutiques per abordar les necessitats motores i funcionals dels infants. Aquestes tècniques són adaptades a les característiques individuals de cada nen i el seu objectiu principal és millorar-ne el desenvolupament i la qualitat de vida. A continuació, es detallen algunes de les principals tècniques utilitzades a la fisioteràpia infantil:

Estimulació psicomotriu i entrenament de patrons funcionals

L´estimulació psicomotriu consisteix en activitats lúdiques i/o educatives que promouen el desenvolupament d´habilitats motores i sensorials en els nens. Mitjançant el joc i la interacció amb l'entorn, es vol estimular l'equilibri, la coordinació, la percepció espacial i altres habilitats necessàries per al moviment i l'autonomia.

L'entrenament de patrons funcionals se centra en el desenvolupament d'habilitats específiques, com ara gatejar, caminar, saltar o agafar objectes. A través d'exercicis i activitats adaptades a l'edat i les capacitats del nen, es busca millorar la seva coordinació motora i enfortir els músculs necessaris per realitzar aquestes accions de forma eficient.

Entrenament d'equilibri i marxa

Lequilibri i la marxa són habilitats fonamentals en el desenvolupament motor dels nens. La fisioteràpia infantil treballa en l'entrenament d'aquestes habilitats, fent servir exercicis i activitats que ajuden el nen a mantenir l'equilibri, millorar la postura i coordinar els moviments necessaris per caminar de manera adequada.

S'utilitzen diferents tècniques, com exercicis d'equilibri estàtic i dinàmic, l'ús de plataformes de balanceig i l'entrenament de la marxa amb suports o sense, amb l'objectiu d'enfortir els músculs i millorar l'estabilitat del nen.

Regulació del to muscular i verticalització progressiva

La regulació del to muscular és un aspecte important en el tractament de nens amb trastorns neuromotors. La fisioteràpia infantil utilitza tècniques com l'estirament, el massatge i la mobilització articular per millorar-ne la flexibilitat i la relaxació muscular.

La verticalització progressiva consisteix a ajudar el nen a adquirir la capacitat de mantenir-se en posició vertical de manera gradual. S'utilitzen diferents dispositius, com ara taules de suspensió, corretges de suport i cadires especials, per facilitar la verticalització i enfortir els músculs necessaris per mantenir una postura adequada.

Ajuts tècnics i ortèsics en el tractament

En alguns casos, es requereix l'ús d'ajudes tècniques i ortèsiques per millorar la mobilitat i la funcionalitat dels nens. Aquestes poden incloure suports per a la postura, òrtesis per corregir deformitats o dispositius dassistència per a la marxa.

L'elecció i l'adaptació d'aquests ajuts tècnics es realitza de forma individualitzada, tenint en compte les necessitats i les capacitats del nen, així com la patologia o trastorn que presenti. És important comptar amb la supervisió i l'orientació del fisioterapeuta en el seu ús correcte i eficaç.