Teràpia ocupacional: millorem l'autonomia i la qualitat de vida dels nens
L’objectiu de la teràpia ocupacional és valorar la capacitat de la persona per fer les seves activitats quotidianes. També participar en el seu entorn i diferents contextos, contribuint a la seva recuperació i/o facilitant l’adaptació a la seva situació i així com augmentar-ne el grau d’autonomia i millorar-ne la qualitat de vida.
Objectius de la teràpia ocupacional
La teràpia ocupacional té com a objectiu principal promoure la independència funcional dels individus a través de la realització dactivitats terapèutiques adaptades a les seves necessitats específiques i entorn. Dins aquesta disciplina s'estableixen diversos objectius clau que guien el treball dels terapeutes ocupacionals. A continuació, es detallen els principals objectius de la teràpia ocupacional:
Promoció de la independència
- Fomentar lautonomia en les activitats de la vida diària.
- Impulsar la capacitat de fer tasques de forma independent.
- Facilitar la participació activa a la societat.
Prevenció de limitacions
- Identificar aviat possibles barreres per a la independència.
- Treballar en la prevenció de la discapacitat i la dependència.
- Implementar estratègies per evitar l'aparició de limitacions funcionals.
Treball en diferents entorns
- Adaptar les intervencions a diversos contextos, com ara hospitals, centres de dia i residències.
- Col·laborar amb equips interdisciplinaris per garantir un abordatge integral.
- Facilitar la rehabilitació dels pacients a diferents escenaris.
Importància de l'activitat a la teràpia ocupacional
A la teràpia ocupacional, l'adaptació d'activitats és fonamental per al progrés dels pacients. Es busca ajustar les tasques a les necessitats de cada individu, permetent enfrontar desafiaments de manera efectiva.
Millora d'habilitats motores i cognitives
El treball enfocat a la millora d'habilitats motores i cognitives és essencial en la teràpia ocupacional. Mitjançant activitats específicament dissenyades, es busca enfortir la coordinació, la destresa i l'agilitat física, així com potenciar la capacitat de concentració i el raonament dels pacients.
Enfocament a l'autonomia i la qualitat de vida
La teràpia ocupacional té com a objectiu principal promoure lautonomia i la millora de la qualitat de vida dels individus. Mitjançant la realització d'activitats adaptades a les seves necessitats, es busca potenciar la independència funcional i fomentar la participació activa a la vida diària.
Beneficis de la teràpia ocupacional
La teràpia ocupacional ofereix una àmplia gamma de beneficis que contribueixen al benestar i la qualitat de vida dels individus que la reben. A continuació, es detallen alguns dels beneficis més significatius:
Augment de l'autonomia
- Facilita la independència en la realització dactivitats diàries.
- Promou la presa de decisions i la capacitat d'autoregulació.
- Contribueix al desenvolupament d'habilitats per a la vida quotidiana.
Millora d'habilitats motores i cognitives
- Estimula la coordinació motora i la destresa manual.
- Promou el desenvolupament d'habilitats perceptiu-motores.
- Contribueix a l'enfortiment de la memòria i la concentració.
Suport en el maneig del dolor crònic
- Ajuda a millorar l'adaptació al dolor ia reduir-ne l'impacte a la vida diària.
- Proporciona estratègies per gestionar el dolor de manera efectiva.
- Afavoreix la participació en activitats significatives malgrat el dolor.
Teràpia Ocupacional en nens
La Teràpia Ocupacional en nens ofereix una àmplia gamma de beneficis per al desenvolupament integral. A través d'activitats adaptades a la seva edat i necessitats individuals, es promou el desenvolupament d'habilitats motores fines, la millora de la coordinació mà-ull, l'adquisició d'habilitats bàsiques per a la vida diària, així com el desenvolupament de comportaments positius i habilitats socials.
Beneficis en el desenvolupament d'habilitats motores fines
La Teràpia Ocupacional en nens contribueix al desenvolupament d'habilitats motores fines que involucren moviments precisos i coordinats de mans i dits. A través d'activitats lúdiques i terapèutiques, es fomenta l'enfortiment dels músculs de les mans, la millora de la destresa i la coordinació necessària per dur a terme tasques com cordar-se els botons, amarrar-se els cordons o dibuixar de manera precisa.
Millora de la coordinació mà-ull
La Teràpia Ocupacional en nens també s'enfoca a millorar la coordinació mà-ull. Mitjançant activitats que requereixen l'ús conjunt de les mans i la vista, es promou la capacitat de seguir instruccions visuals, realitzar moviments precisos i coordinats, i desenvolupar habilitats necessàries per a activitats com atrapar una pilota, escriure de manera llegible o enfilar comptes en un cordó.
Adquisició d'habilitats bàsiques per a la vida diària
La Teràpia Ocupacional en nens aborda el desenvolupament d'habilitats bàsiques per a la vida diària, com ara vestir-se, menjar i tenir cura de si mateixos de forma autònoma. A través d'activitats adaptades a la seva edat i nivell de desenvolupament, es fomenta l'adquisició de destreses necessàries per realitzar aquestes tasques de manera independent, promovent-ne l'autoestima i l'autonomia.
Desenvolupament de comportaments positius i habilitats socials
La Teràpia Ocupacional en nens també se centra en el desenvolupament de comportaments positius i habilitats socials. A través d'activitats grupals, jocs de rol i tècniques específiques, es promou l'aprenentatge d'habilitats socials com ara el treball en equip, la comunicació efectiva, l'empatia i el respecte pels altres. Aquestes habilitats contribueixen al desenvolupament de relacions saludables ia una òptima integració al seu entorn social i educatiu.
Funcions del terapeuta ocupacional
El terapeuta ocupacional exerceix diverses funcions que contribueixen a millorar la qualitat de vida de les persones. Aquestes funcions inclouen:
Avaluació de capacitats i limitacions
El terapeuta ocupacional avalua les habilitats i les limitacions de cada persona per determinar les seves necessitats individuals. Mitjançant l'ús de diferents instruments d'avaluació, com l'Avaluació de la Participació i l'Acompliment Ocupacional o el Perfil d'Acompliment Ocupacional, s'obté una visió completa de les capacitats i les limitacions del pacient.
Disseny de plans dintervenció
Un cop avaluades les capacitats i les limitacions, el terapeuta ocupacional dissenya plans d'intervenció individualitzats. Aquests plans s'adapten a les necessitats específiques de cada persona i tenen com a objectiu millorar-ne l'autonomia i la qualitat de vida. El terapeuta estableix metes terapèutiques assolibles i desenvolupa estratègies adequades per assolir aquestes metes.
Implementació d'intervencions terapèutiques
El terapeuta ocupacional és responsable d'implementar les intervencions terapèutiques dissenyades al pla d'intervenció. Aquestes intervencions poden incloure activitats terapèutiques adaptades a les necessitats individuals del pacient, utilitzant diferents models i enfocaments terapèutics, com ara el Model Bobath o el Model d'Integració Sensorial.
Avaluació del progrés del pacient
De forma periòdica, el terapeuta ocupacional avalua el progrés del pacient en relació amb les metes terapèutiques establertes. A través de l'observació directa, la recopilació de dades i l'ús d'instruments d'avaluació, es fa un seguiment de l'avenç i es fan els ajustaments necessaris al pla d'intervenció.
Col·laboració amb altres professionals de la salut
El terapeuta ocupacional treballa en estreta col·laboració amb altres professionals de la salut com ara fisioterapeutes i psicòlegs. Mitjançant una comunicació fluida i un enfocament multidisciplinari, es vol proporcionar una atenció integral i brindar un abordatge complet a les necessitats del pacient.
Models de teràpia ocupacional
Psicomotricitat
La psicomotricitat ofereix al nen aquest espai per al moviment, el pensament i la coordinació.
Tot el coneixement i l’aprenentatge, parteix de la pròpia acció del nen sobre el medi, els altres, i les experiències que rep no són àrees estrictes que es puguin parcel·lar, sinó manifestacions diferents encara que interdependents d’un ésser únic: EL/LA NEN/ A.
És una tècnica que pretén afavorir el domini del moviment corporal, aquest desenvolupament motor i la relació amb el medi o les persones i la comunicació. Està basada en el desenvolupament integral de la persona mitjançant l'ús del moviment, el seu desenvolupament socioafectiu i cognitiu.
Podem fer ús de la psicomotricitat de diferents maneres i tant de manera individual com grupal.
A nivell educatiu, adreçat al nen sa, per estimular el desenvolupament global mitjançant el joc i lactivitat motriu.
O a nivell reeducatiu, amb l'objectiu de fomentar el desenvolupament de nens/es amb trastorns o retards en el desenvolupament fent que es produeixi un avenç tan homogeni com sigui possible dins de les seves capacitats.
Grups de Psicomotricitat, habilitats socials i joc
L'ocupació més important en la infància és el joc, és per això que fem ús d'aquesta eina per treballar aspectes que interfereixen en el desenvolupament, el desenvolupament maduratiu, etc.
Els nens al mateix temps que es diverteixen mitjançant el joc, també desenvolupen i perfeccionen les seves habilitats motrius, es potencien les habilitats socials, empatia, comunicació i es fomenta la creativitat.
Integració sensorial
La integració sensorial és la capacitat del Sistema Nerviós Central per organitzar i interpretar les informacions captades pels diversos sistemes sensorials (visual, auditiu, gustatiu, olfactiu, tàctil, propioceptiu i vestibular) i poder respondre així de manera adequada a l’ambient que ens envolta.
Però pot ser que hi hagi un mal funcionament de l'organització de la informació dins del S.N.C., que no aconsegueix organitzar els impulsos sensorials per poder donar-li a l'individu una informació adequada i precisa sobre ell mateix i el seu ambient.
Aquesta disfunció sol reflectir-se en el comportament i la coordinació motora.
És el que es coneix com a Disfunció d'Integració Sensorial (DIS) o Desordre en el Processament Sensorial (DPS).
Podeu cursar de forma aïllada o com a part d'altres: Trastorn de l'espectre autista, trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat, trastorn de coordinació motora del desenvolupament, trastorns d'ansietat a la infància…
La teràpia d'integració sensorial és realitzada pel Terapeuta ocupacional, a través del joc, ocupació principal a la infància i part de la motivació interna del nen.
Es poden manifestar de la manera següent:
- Nens amb alta distractibilitat, respostes exagerades davant del contacte físic. Desagrat davant de certes textures. Por exagerada davant de moviments bàsics o als jocs del parc o sons forts.
- Petits que busquen estímuls de manera exagerada i continuada. Per exemple, xocar contra els objectes, cercar el contacte amb els altres constantment o amb brusquedat.
- Els nens que busquen el moviment contínuament o per contra el desagrada moure's i es cansa fàcilment.
- O aquells que tenen poc equilibri, patosos, des coordinats, tenen molt poca precisió motriu, tenen dificultats per aprendre noves tasques motrius i el maneig d'objectes (pintures, llapis, coberts, pilotes…).
Casos típics són textures que el molesten, sorolls inesperats que us poden irritar, menjar de molt pocs aliments o per exemple córrer, o cridar en un centre comercial… això ve derivat de:
- La sensibilitat al soroll, és a dir, el processament sensorial dels sorolls on els petits poden ser molt sensibles al soroll a
el seu entorn. - La sensibilitat tàctil. Que indica que el nen pot tenir molta o molt poca sensibilitat al tacte. Això li provocarà que des de menjar menjars amb textures diferents fins a banyar-se sigui tot un repte.
- La sensibilitat al gust. sent sensibles als sabors i les olors, espècies, determinats menjars o una pasta dentífrica.
- La sensibilitat visual. On la intensitat de les llums, la radiant llum natural o de vegades el contrari, o el desordre visual, és un determinant indicador de processament sensorial.
Parlem d'Integració sensorial quan tractem de regular les sensacions que arriben al nostre sistema nerviós i fomentar una resposta normalitzada a aquesta sensació, tractem de proporcionar-vos i organitzar estímuls que donin lloc a que ell pugui organitzar els seus comportaments i generar aprenentatges. Si tens qualsevol dubte, el nostre equip d'integració sensorial estarà encantat de conèixer-te i ajudar-te.
D'altra banda, l'estimulació multisensorial, agrupa el sistema d'estímuls que proporcionarem a les criatures amb necessitats especials o de suport generalitzat, de manera que aconseguim activar i actuar sobre les àrees cerebrals que no estan despertes a través d'estímuls visuals, auditius o olfactius a qui per les seves necessitats no tindrien accés.
Voleu saber si el vostre fill té problemes d'integració sensorial?
T'ho expliquem aquí.
Teràpies Centres Anda Conmigo
Omple el formulari i posa't en contacte amb el teu centre més proper
